“Recordo treballar molt els valors que avui encara m’acompanyen” Sofía Ventura

La Sofía Ventura ‘va viure’ 15 anys a l’Escola Pia de Terrassa, des de P3 a 2n de Batxillerat. Tot i que tenia ganes de sortir per poder cursar Infermeria a la Universitat, recorda que aquell moment el va viure amb certa tristesa. Avui és professora d’FP a Tremp però hi continua vinculada a través dels 6DD, un projecte de lleure dins el Mou-te en xarxa, on és monitora i ajuda en tasques de coordinació. I li agradaria veure com la seva motivació per ser voluntaria engresca d’altres a seguir aquest camí…

 

En quina Escola Pia vas estudiar?

Vaig estudiar a l’Escola Pia de Terrassa des de P3 fins a 2n de batxillerat. Vaig acabar l’any 2016 i els pares ens hi van portar a mi i a la meva germana per bones referències d’amics i coneguts, i perquè per horaris no els anaven bé les escoles públiques.

 

Quin és el teu primer o un dels primers records de l’escola? 

Un dels primers records que tinc son les migdiades que fèiem a P3 en una mena de llits elàstics en una habitació fosca, i en general les estones que passàvem jugant tota la classe en l’etapa d’infantil. 

 

I dels últims? 

Els últims records que tinc son agredolços, ja que per una banda a l’última etapa del batxillerat va tocar apretar amb els estudis de cara a les PAU, però d’altra banda va ser una època molt bonica amb els amics. També entre ganes i tristesa d’acabar: podria estudiar el que m’agradava a la universitat però deixava enrere 15 anys en un mateix centre.

 

Què vas estudiar després? En què treballes?

Vaig estudiar Infermeria a la UB i vaig començar a treballar amb l’inici de la pandèmia, però ara fa mig any estic treballant de professora del CFGM de TCAI a l’institut de Tremp.

 

Quins valors, habilitats… quina petjada reconeixes en tu de l’escola? 

La veritat és que recordo treballar molt els valors que avui encara m’acompanyen, sobretot en les activitats en què participava (Unesco, reflexió). El fet de participar en aquells projectes ha marcat molt com soc avui. 

 

Hi continues vinculada? Sí? Com?

Segueixo vinculada a través dels Dies Diferents, un projecte de lleure dins el Mou-te en xarxa. Soc monitora del projecte i ajudo quan cal en tasques de coordinació. 

 

Digues 10 paraules que defineixen els 6DD. Què hi vas trobar? 

Voluntariat, petjada, diferent, transformació, aprenentatge, acompanyament, referents, creixement, comunitat, convivència, reflexió i aprenentatge.

 

Què li diries a un jove perquè s’animés a fer voluntariat i s’hi comprometés?

A mi fer voluntariat crec que m’ha sortit sempre de dins, com si fos una necessitat o com alguna cosa que ve en mi. És una manera de conèixer entorns nous, aprendre, enriquir-te i sobretot aportar alguna cosa. Sempre diem que el voluntariat tracta de fer alguna cosa sense esperar res a canvi, però realment sí que obtens. I el compromís… és molt necessari en tots els aspectes de la vida, crec. Sense compromís les coses no tiren endavant, i llavors arriba la desmotivació, la frustració… Quan veus que en un projecte hi ha gent compromesa i les coses surten, és molt i molt gratificant

 

Què t’ha aportat a tu fer-ho? 

En un principi, era una cosa més “simple”. A l’inici de l’ESO feia voluntariat a l’escola amb el grup UNESCO i recollíem diners per donar a projectes de la Fundació Educació Solidària. A final de curs o al curs següent, ens explicaven què s’havia fet amb aquells diners i sentia il·lusió i felicitat. Era bastant acció-reacció. Quan el voluntariat passava a ser més “discret”, és a dir, ser monitora voluntària però en àmbit local, sense recollir diners,… diguem que els efectes en mi són diferents. Crec que afecten més la meva persona ja que per una banda potser el canvi en l’altre no és gaire notable, com quan li envies diners, però alhora és molt proper, i amb el pas dels anys, quan els nens repeteixen, vas veient la petjada de tu que has deixat en ells. Aiixò emociona moltissim. 

 

Com t’agradaria canviar el món?

Crec que canviar el món és molt ambiciós. Deixar petjada és una cosa que em gratifica. M’agradaria continuar participant en projectes de forma voluntària, com els Dies Diferents, i seguir veient com la meva acció motiva altres persones a fer-ho. M’agradaria veure més projectes com aquest, amb contingut, que fan créixer i aprendre. Que fan que els joves caminin per la muntanya i dormin en tendes de campanya però sobretot que es plantegin coses, se socialitzin sense el mòbil, aprenguin i mirin el seu interior per conèixer-se i treure el millor de si mateixos.